El cercle del 99

El cercle del 99
Hi havia una vegada un rei molt trist que tenia un servent que era molt feliç. Cada matí arribava per a portar l'esmorzar i despertava al rei, cantant i taral•lejant alegres cançons de joglars. Un somriure es dibuixava

en la seva distesa cara i la seva actitud envers la vida era sempre serena i alegre. Un dia el rei el va fer cridar.
- Patge, li va dir. Quin és el secret?
- Quin secret, Majestat?
- Quin és el secret de la teva alegria?
- No hi ha cap secret, Altesa.
- No em menteixis patge! He manat tallar caps per ofenses menors que una mentida.
- No li menteixo, Altesa, no guardo cap secret.
- Per què estàs sempre alegre i feliç? ¡Eh!?, Per què?
- Majestat, no tinc raons per a estar trist. Vostra Altesa m'honra permetent-me atendre'l. Tinc la meva esposa i els meus fills vivint en la casa que la Cort ens ha assignat, estem vestits i alimentats i a més, la vostra Altesa em premia de tant en tant amb algunes monedes per a donar-nos alguns gustos, com no estar feliç?
- Si no em dius ja mateix el secret, et faré decapitar, va dir el rei. Ningú pot ser feliç per aquestes raons que has donat.
- Però, Majestat, no hi ha secret. Gens m'agradaria més que complaure'l, però no hi ha res que jo estigui ocultant...
- Marxa!, marxa! abans que cridi al botxí!

El servent va somriure, va fer una reverència i va sortir de l'habitació. El rei estava com boig. No va aconseguir explicar-se com el patge estava feliç vivint de prestat, usant roba usada i alimentant-se de les sobres dels cortesans. Quan es va calmar, va cridar al més savi dels seus assessors i li va explicar la seva conversa del matí. 
- Per què ell és feliç?
- Ah, Majestat, el que succeeix és que ell està fora del cercle.
- Fora del cercle?
- Així és.
- I això és el que el fa feliç?
- No Majestat, això és el que no el fa infeliç.
- A veure si entenc..., estar en el cercle et fa infeliç?
- Així és.
- I com va sortir?
- Mai va entrar
- Quin cercle és aquest?
- El cercle del 99
- Veritablement, no entenc res!
- L'única manera perquè ho entengués, seria mostrar-li en els fets.
- Com?
- Fent entrar al teu patge en el cercle.
- Això!..., ¡obliguem-li a entrar!
- No, Altesa, ningú pot obligar a ningú a entrar en el cercle.
- Aleshores caldrà enganyar-lo.
- No cal, Majestat. Si li donem l'oportunitat, ell entrarà sol.
- Sol? Però... ell no s'adonarà que això és la seva infelicitat?
- Sí s'adonarà.
- Aleshores no entrarà!
- No ho podrà evitar.
- Dius que ell s'adonarà de la infelicitat que li causarà entrar en aquest ridícul cercle, i de totes maneres entrarà en ell i no podrà sortir?
- Tal com li dic Majestat; està disposat a perdre un excel•lent servent per a poder entendre l'estructura del cercle?
- Sí.
- Bé, aquesta nit el passaré a buscar. Ha de tenir preparada una borsa de cuir amb 99 monedes d'or, ni una més ni una menys.
- 99! Què més? Duc els guàrdies per si per ventura...?
- Sols la bossa de cuir. Majestat, fins la nit...

Així va ser. Aquella nit, el savi va passar a buscar al rei. Junts es van escórrer fins els patis del palau i es van amagar, al costat de la casa del patge. Allí van esperar l'alba. Quan dintre de la casa es va encendre la primera espelma, l'home savi va agafar la bossa i li va punxar un paper que deia: "Aquest tresor és teu. És el premi per ser un bon home. Gaudeix-lo i no contis a ningú com ho has trobat". Quan el patge va sortir, el savi i el rei espiaven, per a veure el que succeïa. El servent va veure la bossa, va llegir el paper, va agitar la bossa i escoltar el so metàl•lic es va estremir, va estrènyer la bossa contra el pit, va mirar cap a tots costats i va tancar la porta. El rei i el savi es van acostar a la finestra per a veure l'escena. El servent havia llençat tot el que havia sobre la taula i deixat sols l'espelma. S'havia assegut i havia buidat el contingut sobre la taula. Els seus ulls no podien creure el que veien. Era una muntanya de monedes d'or! Ell, que mai havia tocat una d'aquestes monedes, tenia avui una muntanya d'elles per a ell. El patge les tocava i amuntegava, les acariciava i feia brillar el llum de la vela sobre elles. Les ajuntava i separava, feia piles de monedes. Així, jugant i jugant va començar a fer piles de 10 monedes. Una pila de deu, dues piles de deu, tres piles, quatre, cinc... i mentre sumava 10, 20, 30, 40, 50, 60... fins que va formar l'última pila: 9 monedes! La seva mirada va recórrer la taula primer, buscant una moneda més; després en el terra i finalment en la bossa. "No pot ser", va pensar. Va posar l'última pila al costat de les altres i va confirmar que era més baixa.
- M'han robat! - va cridar -, m'han robat, maleïts!
Una vegada més va buscar en la taula, en el terra, en la bossa, en les seves robes, les seves butxaques, va córrer els mobles, però no va trobar el que buscava. Sobre la taula, com burlant-se d'ell, una muntanya lluenta li recordava que havia 99 monedes d'or "només 99", 99 monedes. Són molt diners, va pensar. Però em falta una moneda. Noranta-nou no és un nombre complet - pensava - Cent és un nombre complet però noranta-nou, no!. El rei i el seu assessor miraven per la finestra. La cara del patge ja no era la mateixa, estava amb el les celles frunzides i el gest tens, els ulls s'havien tornat petits i arrugats i la boca mostrava un horrible rictus. El servent va guardar les monedes en la bossa i mirant per a tots costats per a veure si algun de la casa ho veia, va amagar la bossa entre la llenya, va agafar paper i ploma i es va asseure a fer càlculs. Quant temps hauria d'estalviar el servent per a comprar la seva moneda nombre cent? Tot el temps parlava sol, en veu alta. Estava disposat a treballar dur fins aconseguir-la. Després, potser no necessitaria treballar més. Amb cent monedes d'or, un home pot deixar de treballar. Amb cent monedes d'or un home és ric. Amb cent monedes es pot viure tranquil. Va treure el càlcul. Si treballava i estalviava el seu salari i alguns diners extra que rebia, en onze o dotze anys ajuntaria el necessari. Va treure els comptes: sumant el seu treball en el poble i el de la seva esposa, en set anys reuniria el diners. Era massa temps! Potser podria dur al poble el que quedava de menjar totes les nits i vendre-ho per unes monedes. De fet, com menys mengessin, més aliments hi hauria per a vendre... Vendre... Vendre... Estava fent calor. Per a què tanta roba d'hivern, per a què més d'un parell de sabates? Era un sacrifici, però en quatre anys de sacrificis arribaria a la seva moneda cent. El rei i el savi van tornar al palau. El patge havia entrat en el cercle del 99... Durant els següents mesos, el servent va seguir els seus plans tal com se li van ocórrer aquella nit. Un matí, el patge va entrar a l'alcova real copejant les portes, remugant i amb cara de pocs amics.
- Què et passa? - va preguntar el rei de bona manera.
- Res em passa, res em passa.
- Abans, no fa molt, reies i cantaves tot el temps.
- Faig el meu treball, no? Què voldria la seva Altesa, que fos el seu bufó i el seu joglar també?

No va passar molt temps abans que el rei acomiadés al servent. No era agradable tenir un patge que estigués sempre de mal humor.


Dalmàcia, 10 - 08034 Barcelona     Mapa

93 280 60 06     93 204 41 71

Informació comercial

 

El nostre horari d’atenció és de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 hores ininterrompudament.

Connexió Usuaris

Accés al "Forat del Pany"