La cadira

Hi havia una vegada un noi anomenat Marc a qui li encantava tenir milers d'amics. Presumia moltíssim de tots els amics que tenia a l'escola, i que era molt amic de tots. El seu avi se li va acostar un dia i li va dir: - T’aposto una bossa de crispetes a que no tens tants amics com creus, Marc.

Segur que molts no són més que companys o còmplices de les vostres malifetes. En Marc va acceptar l'aposta sense dubtar-ho, però com que no sabia molt bé com provar que tots eren els seus amics, li va preguntar a la seva àvia. Aquesta va respondre:
- Tinc just el que necessites a les golfes. Espera un moment. L'àvia va sortir i al poc va tornar com si portés alguna cosa a la mà, però en Marc no va veure res.
- Agafa. És una cadira molt especial. Com que és invisible, és difícil seure, però si la portes a l'escola i aconsegueixes seure-hi, activaràs la seva màgia i podràs distingir als teus amics de la resta de companys.
En Marc, valent i decidit, va prendre aquella estranya cadira invisible i se'n va anar amb ella a l'escola. En arribar l'hora del pati, va demanar a tots que fessin un cercle i es va posar al mig, amb la seva cadira.
- No us mogueu, aneu a veure alguna cosa al•lucinant.
Llavors es va anar a seure a la cadira, però com que no la veia, va fallar i va caure de cul. Tots es van riure una bona estona.
- Espereu, espereu, que no m'ha sortit bé - va dir mentre tornava a intentar-ho. Però va tornar a fallar, provocant algunes cares d'estranyesa, i les primeres burles. en Marc no es va rendir, i va seguir provant de seure a la màgica cadira de la seva àvia, però no deixava de caure a terra ... fins que de sobte, una de les vegades que va anar a seure, no va caure i es va quedar en l'aire ... I llavors, va comprovar la màgia de la qual va parlar la seva àvia. En mirar al voltant poder veure en Pol, l'Adriana i la Laia, tres dels seus millors amics, subjectant perquè no caigués, mentre molts altres dels que havia pensat que eren els seus amics no feien sinó burla d'ell amb cadascuna de les seves caigudes. I aquí va parar el numeret, i retirant-se amb els seus tres veritables amics, els va explicar com els seus enginyosos avis se les havien apanyat per ensenyar-li que els bons amics són aquells que ens volen i es preocupen per nosaltres, i no qualsevol que passa pel nostre costat, i menys encara els que gaudeixen amb les coses dolentes que ens passen. Aquella tarda, els quatre van anar a veure l'avi per pagar l'aposta, i ho van passar genial escoltant les seves històries i prenent crispetes fins a rebentar.


Dalmàcia, 10 - 08034 Barcelona     Mapa

93 280 60 06     93 204 41 71

Informació comercial

 

El nostre horari d’atenció és de dilluns a divendres de 9:00 a 18:00 hores ininterrompudament.

Connexió Usuaris

Accés al "Forat del Pany"